LA POSIDÒNIA, UNA PLANTA MOLT IMPORTANT I ENCARA MASSA DESCONEGUDA

Si aquest estiu heu estat a la platja en algun punt de la costa mediterrània, i heu tingut la sort de gaudir d’aigües netes i una mica llunyades de la massificació, de ben segur heu vist a la sorra una imatge semblant a aquesta.

cambrils_maig-2015-3

 Hi ha una barreja de coses. Les fulles llargues i estretes, dures i de color verd fosc, són de Posidonia oceanica, una planta i no una alga com diu molta gent! La posidònia és una planta seguint la idea que tots tenim en ment; una planta amb les seves arrels, tiges, fulles i que fa flors i fruits (sí, encara que no us ho cregueu). És una planta en tota regla i forma part d’un grup d’unes 60 espècies conegudes arreu del món que han colonitzat el medi marí.

Per altra banda, quan parlem d’algues, parlem d’uns organismes que ens recorden a les plantes perquè fan la fotosíntesi, però mai fan arrels, ni tiges, ni tenen fulles ni flors ni fruits. O sigui, que no les hauriem de confondre.

La posidònia, encara que molta gent pensi que només serveix per embrutar la sorra a l’estiu, és molt important. Viu en fons sorrencs i ben iluminats i forma uns prats on hi viuen multitud d’organismes vegetals, animals o protistes. Sense enganyar-vos, i amb el seu metre d’alçada, no tenen res a envejar a un bosc en la riquesa de vida que hi trobem. I les fulles, quan es dipositen a la sorra de la platja, ajuden a aturar les ones i evitar que la sorra de les platges ens marxi a cada onada. Ah, i són indicadores del bon estat de les aigües del mar: si en veieu, vol dir que l’aigua és molt neta.

alghero_2006-3

Així que si el proper estiu sou a la platja i trepitgeu les seves fulles a la sorra, que no us faci fàstic. I penseu que no són més que fulles, com les que cauen a la tardor.

LA COP21 DE PARÍS I ELS REPTES PER AL 2016

El novembre passat es va celebrar a París la COP 21, una cimera on van participar més de 165 paísos, així com entitats i persones a títol individual. L’objectiu principal era arribar a determinats acords de tots els estats presents per tal de combatre el canvi climàtic i els seus efectes. Després de dies de deliberacions i de propostes dels diferents estats, es van arribar a un seguit de conclusions i tots els estats es van felicitar pels acords presos. deixeu-me que sigui una mica crític.

COP21_La Vanguardia

La imatge de dalt representa de manera gràfica, en funció de la seva mida, les paraules més usades en el document final. Va ser publicada a la Vanguardia i podeu descarregar-vos també el text de l’acord. Si us fixeu molt, molt vaureu a la dreta la paraula “sostenible”, molt petita, i brillen per la seva absència paraules com “renovable”. I si llegiu el text de l’acord, veureu que tot són molt bones paraules y objectius molt macos, però cap d’ells avaluable, ja que no tenen cap mena de dada numèrica que pugui ser contrastada al llarg dels anys. L’única dada acordada és el límit d’escalfament desitjat (2º) però no s’estableixen mesures per aconseguir-ho i, encara menys (i podeu buscar-ho a la imatge), cap tipus d’obligatorietat. Quina mena d’acord és, aquest? Curiosament, tots els estats van aportar propostes del que farien,… prèvies a l’acord general. No hagués estat més lògic arribar a un acord comú i d’aquí els estats plantejarien allò que farien?

La lluita contra el canvi climàtic ens obliga a mesures dràstiques (canvis en el model de consum, substitució dels combustibles fòssils per energies renovables) i ràpides (el clima s’esclafa, els efectes són cada cop més visibles i el retard en mesures serioses no faran sinó complicar encara més la resposta).

Per la meva banda, en la meva faceta de divulgador científic i educador ambiental, faré tot el possible per donar a conèixer l’abast de les mesures i canvis d’actitud que hauriem d’adoptar a nivell personal per canviar el model de consum de la nostra societat.

Penseu-hi, ens hi va molt en aquesta guerra.

CAMPUS GUTENBERG 2015

Com cada any a mitjans de setembre se celebra a Barcelona el Campus Gutenberg de la comunicació i la cultura científica. Aquest any ha canviat la seva ubicació però ha seguit sent un punt de trobada durant dos dies de gent dedicada a la diculgació i la comunicació científica: investigadors i periodistes, sobretot, però també educadors, monitors i aficionats.

Hi ha hagut debats interessantíssims, per exemple, al voltant de la incertesa pròpia de la investigació científica que acaba afectant la nostra vida diària. Us heu parat a pensar mai en com percebem el risc de determinades actituds o fets, segons d’on vinguin? Per què tenim por de que ens instal·lin una antena de telefonia prop de casa però en canvi duem el mòvil a tot arreu ben enganxadet per no perdre’l?

Al campus també s’hi celebren tallers, i activitats de formació. Us comentaré 3 on hi vaig participar. En un d’ells, ens van ensenyar un joc d’ordinador, Malariaspot, a través del qual podem descobrir què és la malària i com es detecta i cura. Voleu ajudar en el projecte? Doncs hi aneu i observeu mostres de laboratori infectades on haureu de detectar els paràsits. Un altre de molt interessant i divertit s’anomenava “Ciencia mamarracha i pop”, amb aquest nom prometia… I sí, vam estar amb en Ricardo Moure, divulgador i monologuista (no deixeu de veure el link), i ens ho vam passar molt bé parlant de formes divertides de divulgar ciència.

I per acabar, jo mateix vaig fer un taller on explicava nocions bàsiques per crear una activitat de divulgació científica per a infants a un grup de 10 investigadors i una periodista. Definir bé els objectius, pensar en una activitat entretinguda i divertida… Tot plegat per divulgar ciència i, amb sort, crear vocació científica!!!

El Campus Gutenberg és una experiència enriquidora i permet fer contactes molt interessants. Si us agrada el tema, prepareu-vos per a l’edició del 2016.

SETMANA DEL VOLUNTARIAT AMBIENTAL A CATALUNYA 2015

Entre els passats 29 de maig i 7 de juny s’han celebrat a Catalunya més de 80 activitats relacionades amb la natura i la protecció del medi ambient, en el marc de la Setmana del Voluntariat Ambiental de Catalunya.. Desenes d’entitats diverses han organitzat activitats on hi han participat moltes persones de manera voluntària. Aquesta setmana d’activitats se celebra aprofitant la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient, el 5 de juny, que aquest any tenia un lema molt significatiu desde Nacios Unides: “7.000 milions de somnis. Una sòla Terra. Consumeix amb cura.”. Jo mateix he participat d’aquesta setmana d’activitats juntament amb l’Arboretum de Cabrils, com podeu veure a la foto aportant algunes activitats infantils relacionades amb el mar (i de pas, celebrar també el Dia Mundial dels Oceans, el 8 de juny).

SVAC2015_Arboretum de Cabrils (19)

Però el més important d’aquests dies assenyalats, per a mi, no és tant el gruix d’activitats que s’hi fan sinó que han de ser un gran recordatori. Si ens preocupen el medi ambient o els mars ho hem de demostrar tot l’any amb les nostres accions, no només el dia X o durant la SVAC. Hem de ser conscients que els ciutadans fem feina de formigueta en aquests temes, aportant cadascú el seu granet de sorra que s’afegeix al d’altres ciutadans i al d’entitats que tenen major capacitat de movilització. Només així, sumant, aconseguirem canvis veritables (els ciutadans podem ser un òrgan de pressió a polítics i dirigents) i duradors (els ciutadans hi hem cregut i hi hem lluitat, així que també ens preocuparem de mantenir-ho i millorar-ho).

O sigui, endavant, lluiteu en aquell camp que més us motivi, actueu en conseqüència amb la vostra preocupació. Com deia aquell lema, “Pensa global, actúa local“.

IV JORNADA DE BIOLOGIA A L’ENSENYAMENT

El passat dissabte 7 de març es va realitzar al Museu Blau de Barcelona la IV Jornada de Biologia a l’ensenyament. La trobada va servir per escoltar propostes i iniciatives didàctiques relacionades amb diferents camps de la Biologia.

Taller de taxonomia_escola Gayarre

La matinal va vomençar amb les propostes del Museu Blau, el Parc Científic de Barcelona, la Fundació Catalunya-La Pedrera i el Centre de Regula ció Genòmica..  Les quatre entitats ofereixen programes variats i engrescadors, però tots coincidien en la necessitat de fomentar les vocacions científiques. Un taller podia ser una bona empenta per tal que un infant o jove vulgués dedicar la seva vida a la ciència.

Després van venir les comunicacions sobre algunes activitats i projectes realitzats conjuntament entre algun centre educatiu i alguna entitat de cert renom. Especialment engrescadores les relacionades amb la qualitat dels rius (els estudiants poden participar de la investigació, fent feina de camp usant les darrers tecnologies); l’estudi sobre planàries i la seva capacitat de regeneració o la gran i variada oferta de recursos educatius presents a internet. S’hi van mostrar alguns recursos de la Universitat de València, però també webs d’arreu del món que permeten, per exemple, simular un laboratori a l’aula. I especialment emotiva i emocionant la comunicació d’un dels primers participants catalans a les Olimpíades Internacionals de Biologia (per cert, amb molt bones capacitats oratòries).

I la jornada va acabar amb un aponència de Jorge Wagensberg, físic, divulgador científic i ves a saber quantes coses més. Va ser una xerrada molt amena, amb força anècdotes de les quals era capaç de treure’n les meditacions i pensaments més profunds. Entre d’altres, una reflexió sobre els punts en comú entre la Ciència i l’Educació, basats en 3 aspectes: l’estímul (vinculat al principi d’objectivitat), la conversa (lligat al principi d’inteligibilitat) i la comprensió (associada al principi dialèctic).

Més informació de les jornades i la Societat Catalana de Biologia, aquí. I algunes fotos d’aquest interessantíssim matí, aquí.

BLUE DRINKS A BARCELONA… I MADRID

Sabeu que a Barcelona s’hi reuneix un grup de gent enamorada i preocupada pel mar? En aquestes trobades ens ajuntem biòlegs, submarinistes, aficionats o estudiants que tenim com a nexe comú un interès pel mar en molt diferentes vessants. I què hi fem? Ens trobem per parlar del mar, de les seves meravelles, de la seva història, de les seves problemàtiques. Tot plegat serveix per aprendre, parlar, debatre i conèixer gent amb qui compartim alguns interessos comuns (laborals, també) . Això que ara se’n diu un espai de networking,  quí sap si en surten projectes nous!!

https://i2.wp.com/imageprocessor.websimages.com/width/273/crop/0,0,273x205/exponensbiology.webs.com/Blue%20Drinks.jpg
Si us interessa, el primer dimarts de cada mes, a les 19h, ens trobem al Cara-B, un bar del barri de Gràcia de Barcelona amb una àmplia carta de cerveses i bona música. Ja tenim un programa de temes previstos fins a l’estiu (un per a cada trobada) però s’accepten propostes.

Ah, i aquí està la novetat, a través d’un programa de ràdio van saber de l’existència del Blue Drinks i el passat dimarts 13 de gener també van començar les trobades Blue Drinks-Madrid. Felicitats per la iniciativa, espro que se’n facin moltes més edicions. A Barcelona en portem 28!!!

Més informació dels Blue Drinks, aquí.

21 de setembre, MARXA GLOBAL PEL CLIMA

El passat diumenge 21 de setembre Barcelona es va unir a més de 2000 ciutats i comunitats d’arreu del món per a realitzar una Marxa Global pel Clima. Aquesta data es va triar perquè durant la setmana següent, a Nova York, s’hi celebra una cimera dels estats membres de la ONU i s’hi tracten, entre d’altres temes, el canvi climàtic.

L’objectiu d’aquest acte multitudinari en diverses ciutats (es calcula que en total hi van participar diversos centenars de milers de persones) era demanar als governs un canvi en les polítiques energètiques i fer una aposta ferma per les energies renovables i, així, reduir els efectes negatius sobre el clima de l’actual política basada en energies derivades del petroli o el carbó.

IMG_20140921_114554

IMG_20140921_121016

A Barcelona es van concentrar unes 3000 persones segons els organitzadors. La marxa va recórrer el passeig marítim, al barri de la barceloneta. Va ser un acte festiu i amb participació de gent d’edats molt variades, com una mostra que les preocupacions mediambientals no tenen edat. En altres ciutats com Nova York la concentració va aplegar desenes de milers de persones.

Podeu veure’n imatges dels actes arreu del món aquí.

MEDITACIONES DE UN AMBIENTÓLOGO EXCAVANDO EN CAN MATA

Sol, calor.

Fue a trabajar. Algo en el ambiente. Lo encontró, un cráneo humano que no debía estar allí, no tenía sentido. Se lo llevaron, le hicieron pruebas, unos pocos miles de años.

Por eso no debía estar allí.

Le reconstruyeron la cara, se preguntaban, ¿cómo sería?

Sorpresa, por alguna razón se le parecía demasiado. ¿Podían existir dos personas tan parecidas con miles de años entre ellas? ¿Qué explicación tenía? Faltaban respuestas.

La primera era poco probable, decían, cosas de la estadística y la combinación de caracteres para resultar en un mismo genotipo. Pero el ambiente desmontaba la hipótesis.

La segunda surgió, nació de dentro, corrió entre los despiertos, respondía a algo ignorado.

Aquella coincidencia relacionaba pasado y presente, presente y futuro. El presente de la humanidad no era ajeno a la evolución. De alguna forma, hombres y mujeres recuperaban el vínculo con el mundo y consigo mismos.

BREU CONTE D’UN AMBIENTÒLEG A CAN MATA

Era un dia de molta calor. Es va llevar com cada dia, ben d’hora i se’n va anar a excavar. No semblava que hagués de ser un dia especial, però alguna cosa es respirava.

El va trobar a mig matí. Era un crani humà, semblant als actuals, però no havia de ser-hi. Aquell jaciment era molt més antic i no tenia sentit. Se’l van endur al laboratori per fer-ne algunes proves. Certament, no era tan antic com el jaciment. Tenia només una antiguitat d’unes desenes de milers d’anys i, per algun motiu desconegut, havia arribat allà. Va sortir a molts diaris i se’n va fer molt de ressò. Fins que algú va preguntar: “Com devia ser aquell humà?”.

Li van fer una regeneració de la cara a través de l’ordinador, li van posar pèl i el van embrutar una mica, per semblar un home real de l’època. I la sorpresa no es va fer esperar. Per algun motiu s’assemblava massa a ELL, a la mateixa persona que l’havia trobat. Com podia ser aquella coincidència? Ningú s’ho explicava. De fet, sorgien dues grans preguntes. La primera era la causa per la qual hi havia dues persones tan semblants en dues èpoques ben diferents. La segona plantejava l’origen d’aquell fet. Quines eren les probabilitats que tots dos coincidissin en aquesta Història?

La primera pregunta va tenir una resposta relativament ràpida. No s’aguantava massa però era el més lògic. El nombre de combinacions entre els diferents al·lels i gens que intervenen en la morfologia de la cara és un nombre limitat. Deixant de banda l’efecte de l’ambient que ens donaria fenotips diferents (i això posava en dubte tota la hipòtesi), potser l’evolució havia repetit la mateixa combinació dues vegades. Qui sap, potser el nombre d’humans que han trepitjat la Terra és més gran que el nombre de combinacions possibles.

La segona pregunta no trobava resposta. Però va sorgir a poc a poc. ELL la va trobar primer i senzillament va començar a córrer entre les ments més obertes, sense paraules ni discursos. No era una resposta pública, naixia de dins. Aquella troballa responia a un fet ignorat. Aquella coincidència relacionava passat i present i, per lògica, present i futur. D’alguna forma, l’existència humana moderna no era aliena a l’evolució de la resta del planeta. D’alguna forma, els homes i les dones recuperaven el vincle amb la història del món i de si mateixos.

Salutacions

El meu nom és Jordi Balaguer Bruguera (Barcelona, 1976), biòleg amb una llarga experiència en divulgació científica i educació ambiental. He treballat en entorns tan diversos com museus,  exposicions, aules de Natura o escoles de Mar. També he desenvolupat feina de camp en espais naturals, excavacions paleontològiques (disciplina on també desenvolupo algunes tasques d’investigació); tallers ocupacionals amb persones en risc d’exclusió social i projectes d’educació en el temps del lleure. Tot i que a primera vista pot semblar que la paleontologia i el medi ambient no guarden relació, el coneixement de la història de la Vida i dels organismes que han passat al llarg de milions d’anys d’Evolució fins a donar lloc a la biodiversitat actual fa que prenguem consciencia del que som, d’on venim i on som i, amb més motiu, lluitar per preservar el planeta, el lloc on vivim. Soc membre de l’Associació Catalana de Comunicació Científica i ofereixo els meus serveis com a biòleg freelance.

Posa un biòleg a la teva vida